Associació El Blauet
assocgirona@gmail.com

diumenge, 19 de maig del 2013

Resultat del mostreig d'amfibis dels mesos de març i abril.


Els darrers mesos de març i abril, es va continuar amb els mostrejos i seguiment dels amfibis al Parc de les Deveses de Salt. Després de que les pluges del mes de març deixessin ben regades les comarques gironines, a les Deveses hi havia aigua gairebé arreu dels 25 punts reproductius detectats. Alguns d’ells amb règim hídric temporal, s’han omplert, i l’aprofitament d’aquests per part dels amfibis s’ha fet evident. Es van poder observar postes de granota pintada, gripau comú, reineta i de gripau d’esperons després de les fortes pluges de principi de març. A més a més també es va trobar una larva de salamandra i un mascle de tritó palmat en un punt reproductiu diferent, i força allunyat de la zona on fins aquell moment s’han anat detectant. El dies de pluja són molt ben rebuts per els amfibis, ja que aprofiten per eixir dels seus refugis en busca d’aliment i territori.

Posta de gripau d'esperons.

Els gripaus d’esperons adults tampoc van fer mala cara a les pluges i vam poder observar dos adults el passat mes de març. El primer es va veure durant la realització de l’escolta de cants del punt reproductiu on van fer la posta, i el segon durant la realització del transsecte 1, en una zona molt propera a aquest mateix punt reproductiu. El gripau d’esperons te uns requeriments d’hàbitat força específics, sobre tot si el comparem amb altres especies més generalistes com el gripau comú, ja que necessita de terrenys molt tous i sorrencs per enterrar-se. Es per això que moltes vegades es poden trobar lligats a un únic punt reproductiu, a falta d’aquestes condicions en el terreny. I aquest podria ser-ne el cas a les deveses de Salt, on s’han detectat els adults sempre a les proximitats de la mateixa bassa.

Gripau d'esperons a les Deveses de Salt.

El cens auditiu en els diferents punts reproductius va ser força animat, escoltant-se els primers mascles en zel de reineta, al llarg del mes de març, formant alguns cops cors força nombrosos amb un total d’entre 7 i 10 individus cantant en una mateixa bassa.  La granota verda en canvi, no es va deixar sentir fins a mitjans del mes d’abril, cosa que ja concorda amb la seva fenologia reproductiva una mica més tardana que la de la reineta.

Així doncs el grup de les granotes tot just ara comença amb la “bogeria” de la reproducció, que es produeix en època més estival. En canvi com a curiositat,  durant el mes de març encara van poder observar-se els últims adults de gripau comú en amplexus, però a finals d’abril la majoria de mascles trobats ja no presentaven les callositats nupcials fosques, típiques en època reproductiva, o bé estaven desapareixent. Aquestes callositats se’ls hi desenvolupen als tres primers dits de les mans, i els serveixen per abraçar la femella amb fermesa durant l’amplexus.

En el següent quadre es presenta el resum d’espècies detectades en el mostreig amb salabre dels punts reproductius.

Març:


Abril:



A part dels amfibis, també van haver-hi altres sorpreses durant els mostrejos. El dia 26 d’abril es van trobar quatre exemplars més de l’aranya aquàtica Dolomedes fimbriatus, aproximadament a uns 500 metres de la primera bassa on es va localitzar aquesta espècie. També vam gaudir d’altres espècies d’aranyes com aquesta de la família Thomisidae, anomenada comunment com aranya cranc, degut a la llarga mida dels dos primers parells de potes, que també són més fortes que la resta, i a la seva capacitat per desplaçar-se lateralment.

Exemplar de Dolomedes fimbriatus.

Exemplar del gènere Thomisidae. © Marc Montenegro.

Es van poder observar també diversos macroinvertebrats amb especial abundància de larves de libel·lúlids, però també d’altres com larves  d’efemeròpters. En aquests últims la fase larvària és aquàtica, però un cop adults la seva vida es molt curta, només d’hores o dies, i d’aquí li prové el nom, ja que ephemeros, en grec, significa que viu un dia.


Larva del gènere Dytiscus.  © Marc Montenegro.

Per finalitzar les jornades, en uns tolls formats per les roderes dels cotxes, es va trobar també una femella d’anostraci, una macroinvertebrat  que en realitat es tracta d’un dels crustacis més primitius de la nostra fauna, i viuen en ambients aquàtics temporals.

Femella d'anostraci. © Marc Montenegro.

Sargantaner gros (Psammodromus algirus) enfilat al cap de la Montse a l'hora de plegar. © Marc Montenegro.




Responsable jornada: Montserrat Fabregat i Marc Montenegro.



dimarts, 14 de maig del 2013

Jornada d'anellament portes obertes a l'Illa de la Pilastra, Bescanó.

El passat dissabte, dia 11 de maig, es va realitzar una altre jornada d'anellament portes obertes (la tercera de les quatre jornades programades amb el Consorci Alba-Ter). Aquesta vegada, a l'Illa de la Pilastra, Bescanó.

La taula d'anellament amb alguns dels participants.

Tot i que la jornada es va realitzar a Bescanó, a l'Illa s'hi ajunten tres municipis: Bescanó, Sant Gregori i Salt. I és sobretot a l'interior d'aquesta on s'han realitzat les actuacions del Projecte Life Ter-Riparia i on es van muntar la majoria de xarxes, per garantir el bon funcionament de la jornada.

El nombre de captures no va estar gens malament, amb gairebé 50 ocells capturats de 15 espècies diferents, dos d'ells ja amb anella: un rossinyol bord (Cettia cetti) adult, però d'edat desconeguda, i un blauet (Alcedo atthis) que pel tipus d'anella semblava tenir força anys.

El blauet. Un mascle adult.

Les espècies més capturades van ser la merla (Turdus merula) i el pit-roig (Erithacus rubecula). En el cas de les merles, ja es va capturar algun poll de l'any, però curiosament, la majoria d'individus tant de merla com pit-roig eren adults, ocells de dos anys de vida o més. Això és un indicador de que es tracta d'un punt privilegiat pels ocells ja que disposen de molt d'aliment (es ple d'esbarzers i aladerns, fruit dels quals serveix d'aliment per a moltes espècies) i és un lloc bastant tranquil al tractar-se d'una illa envoltada d'aigua.

Poll de merla. Volander però amb les plomes encara en creixement. Un valent.

Les espècies més destacables van ser tres xivitones (Actitis hypoleucos) que es van capturar a primera hora i dues tòrtores vulgars (Streptopelia turtur) que van caure més tard, a una xarxa pensada per ocells de major tamany. Ambdues espècies ja detectades el dia abans, mentre es preparava l'estació d'anellament.

Una de les 3 xivitones.

Tòrtora vulgar. Vam agafar la parella.

Retrat de la tòrtora vulgar.

L'assistència no va ser tan multitudinària com la jornada anterior, però tampoc va estar gens malament. Al ser menys, vam poder aprofunditzar millor i tothom va poder fer les seves preguntes.

En Carles explicant la muda del rossinyol bord.

La propera i última jornada de portes obertes prevista per aquesta primavera, conjuntament amb el Consorci Alba-Ter, es durà a terme el dia 24 de maig a les bassses de nova creació de les Hortes de Santa Eugènia. Al vespre es farà una xerrada i descoberta d'amfibis, hi esteu tots convidats!



Responsable jornada:  Alba Casals.

Participants: Gerard Dalmau, Elisabet Tetas, Quim Ball-llosera, Xavier Ballesteros, Ponç Feliu, etc.


dimecres, 8 de maig del 2013

Jornada d'anellament portes obertes a l'Illa d'Avall, Jafre.

Diumenge dia 5 de maig es va realitzar la segona de les quatre jornades de portes obertes que s'han organitzat enguany amb el Consorci Alba-Ter. La primera va ser la xerrada i descoberta d'amfibis al Parc de les Deveses de Salt i aquesta vegada va ser un anellament a l'Illa d'Avall, Jafre.

Anelladors i participants durant la jornada. © Raquel Pérez.

La tarda anterior, quan es van anar a muntar les xarxes, la cosa ja prometia. Es veia molt de moviment d'ocells entre ells una parella de falcons cama-rojos (Falco vespertinus) i més cap al tard alguns xots (Otus scops), enganyapastors (Caprimulgus europaeus) i el que semblava un mussol banyut (Asio otus).

El xot. © Miguel Á. Fuentes.

L'enganyapastors. © Miguel Á. Fuentes.

I el mussol banyut. © Miguel Á. Fuentes.

L'endemà a primera hora es va confirmar que es tractava d'un mussol banyut al trobar-lo a les xarxes. També van caure un xot i un enganyapastors, ocells sovint difícils de veure a camp i que els participants que havien arribat a primera van poder disfrutar de ben aprop.

La  Raquel amb el xot. © Miguel Á. Fuentes.

El total de captures no va estar gens malament, amb 50 ocells anellats de 14 espècies diferents. A destacar, a part de les nocturnes, alguns migrants com les boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus), el tallarol gros (Sylvia borin) o els mastegatatxes (Ficedula hypoleuca).

Tallarol gros. © Miguel Á. Fuentes.

Destacar també l'avistament dels falcons cama-rojos, varis mosquiters xiulaires (Phylloscopus sibilatrix), aligots vespers (Pernis apivorus), falcó mostatxut (Falco subbuteo), tòrtora vultar (Streptopelia turtur), colltort (Jynx torquilla) i diversos picots cantant al llarg del matí. I per últim la presència de dues papallones  de les aristolòquies (Zerynthia rumina), una espècie molt interessant i sota protecció especial a nivell de tota Espanya.

Papallona de les aristolòquies.  © Miguel Á. Fuentes.

El nombre de participants tampoc, al llarg del matí van passar unes 45 persones per la zona d'anellament. Esperem que aquest proper dissabte vagi igual de bé!


Us hi esperem!




Responsable jornada:  Miguel Á. Fuentes.

Participants: Daniel Castro, Xavier Ballesteros, Raquel Pérez, etc.


divendres, 3 de maig del 2013

Migració pre-nupcial a la Vall de Montjoi

El passat dilluns dia 29 d'abril, a consciència del que impliquen les fortes llevantades que ens afectaven en aquell moment, vam còrrer a muntar l'estació d'anellament de la Vall de Montjoi.

Quan els ocells es troben migrant i les condicions meteorlògiques són desfavorables, sovint es veuen obligats a parar, el que els ornitòlegs anomenem sedimentar, i això és el que sabiem que passaria a arrel de les llevantades que a més, al ser corrents de l'est, podien portar ocells rars, que migren per les rutes de més a l'est però que poden ser arrastrats cap a la Península pel temporal.

Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix).  

Arribats allà, no va resultar menys de l'esperat. A cada arbust, a cada olivera hi havia 3 o 4 ocells. Mosquiters xiulaires (un migrador escàs a les nostres terres) a grapats, no podíes mirar cap racó sense veure'n un, tallaretes vulgars i bitxacs compartint brins de fonoll, etc. Atapeidíssim d'ocells, impresionant!

Capsigrany (Lanius senator).

Dilluns al vespre vam muntar les xarxes i amb impaciència vam esperar a l'endemà per obrir-les i començar a anellar. Amb dos dies d'anellament, els resultats no estan gens malament. En total 150 ocells de 32 espècies diferents.


Destacar els 18 mosquiters xiulaires (Phylloscopus sibilatrix), una xifra realment espectacular! També la captura i anellament d'un balquer (Acrocephalus arundinaceus) un migrador transsaharià típic d'ambients húmits i de canyís, que encara no s'havia capturat mai a la Vall de Montjoi.

Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix). 

Balquer (Acrocephalus arundinaceus)

L'espècie més anellada va ser la tallareta vulgar (Sylvia communis) amb 28 captures. També es tracta d'un migrador transsaharià que està tornant als quartels de cria.

Tallareta vulgar (Sylvia communis).

Tallarol de garriga (Sylvia cantillans).

Es van anellar algunes espècies poc habituals (ja sigui perquè són més escasses o més espavilades a l'hora d'esquivar les xarxes) com ara el bitxac rogenc (Saxicola rubetra), la piula dels arbres (Anthus trivialis) o la cuereta groga (Motacilla flava), curiosament, la majoria d'elles juvenils. 

Cuereta groga (Motacilla flava).

Bitxac rogenc (Saxicola rubetra).

També altres espècies mñes vistoses com ara un parell de colltorts (Jynx torquilla), una femella de cucut (Cuculus canorus) i una perdiu roja (Alectoris rufa).

Colltort (Jynx torquilla).

Cucut (Cuculus canorus).

Perdiu roja (Alectoris rufa)

En general es van capturar força migradors, però també alguns ocells residents com les mallerengues, el cargolet, el raspinell o les merles.

En Gerard amb la perdiu.

En Ricard a punt per deixar anar una cotxa cua-roja.

L'Òscar amb una tallareta vulgar.

Dimarts el nombre de captures va ser de més de 100 ocells i dimecres, que ja feia molt millor temps, vam notar com gran part dels ocells havíen desaparegut, reprenent el seu viatge i disminuint notablement el nombre de captures. Tot i això, molts dels ocells capturats el dia anterior es trobaven en molt mala condició física, cosa que fa pensar que si no van recuperar reserves segurament no puguin acabar el seu viatge.

Bosqueta icterina (Hippolais icterina)

Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis).

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca).

També vam poder gaudir i fotografiar un vidriol (Angus fragilis) que va trobar en Gerard fent la volta a les xarxes. Es tracta d'un rèptil, però no una serp com podria semblar! Sinó d'una sargantana àpode, és a dir que al llarg de l'evolució ha perdut les potes per desplaçar-se reptant.

Vidriol (Angus fragilis).


Responsable jornada: Alba Casals i Gerard Dalmau.

Participants: Montserrat Fabregat, Benet Boadas, Òscar Lumbreras i Ricard Vila.