Els darrers
mesos de març i abril, es va continuar amb els mostrejos i seguiment dels
amfibis al Parc de les Deveses de Salt. Després de que les pluges del mes de
març deixessin ben regades les comarques gironines, a les Deveses hi havia
aigua gairebé arreu dels 25 punts reproductius detectats. Alguns d’ells
amb règim hídric temporal, s’han omplert, i l’aprofitament d’aquests per part
dels amfibis s’ha fet evident. Es van poder observar postes de granota pintada,
gripau comú, reineta i de gripau d’esperons després de les fortes pluges de
principi de març. A més a més també es va trobar una larva de salamandra i un
mascle de tritó palmat en un punt reproductiu diferent, i força allunyat de la
zona on fins aquell moment s’han anat detectant. El dies de pluja són molt ben
rebuts per els amfibis, ja que aprofiten per eixir dels seus refugis en busca
d’aliment i territori.
Posta de gripau d'esperons.
Els gripaus d’esperons adults tampoc van fer mala cara a les pluges i vam poder observar dos adults el passat mes de març. El primer es va veure durant la realització de l’escolta de cants del punt reproductiu on van fer la posta, i el segon durant la realització del transsecte 1, en una zona molt propera a aquest mateix punt reproductiu. El gripau d’esperons te uns requeriments d’hàbitat força específics, sobre tot si el comparem amb altres especies més generalistes com el gripau comú, ja que necessita de terrenys molt tous i sorrencs per enterrar-se. Es per això que moltes vegades es poden trobar lligats a un únic punt reproductiu, a falta d’aquestes condicions en el terreny. I aquest podria ser-ne el cas a les deveses de Salt, on s’han detectat els adults sempre a les proximitats de la mateixa bassa.
Gripau d'esperons a les Deveses de Salt.
El cens auditiu en
els diferents punts reproductius va ser força animat, escoltant-se els primers
mascles en zel de reineta, al llarg del mes de març, formant alguns cops cors
força nombrosos amb un total d’entre 7 i 10 individus cantant en una mateixa
bassa. La granota verda en canvi, no es
va deixar sentir fins a mitjans del mes d’abril, cosa que ja concorda amb la
seva fenologia reproductiva una mica més tardana que la de la reineta.
Així doncs el grup
de les granotes tot just ara comença amb la “bogeria” de la reproducció, que es
produeix en època més estival. En canvi com a curiositat, durant el mes de març encara van poder
observar-se els últims adults de gripau comú en amplexus, però a finals d’abril
la majoria de mascles trobats ja no presentaven les callositats nupcials fosques,
típiques en època reproductiva, o bé estaven desapareixent. Aquestes
callositats se’ls hi desenvolupen als tres primers dits de les mans, i els
serveixen per abraçar la femella amb fermesa durant l’amplexus.
En el següent
quadre es presenta el resum d’espècies detectades en el mostreig amb salabre dels punts
reproductius.
Març:
Abril:
A part
dels amfibis, també van haver-hi altres sorpreses durant els mostrejos. El dia 26
d’abril es van trobar quatre exemplars més de l’aranya aquàtica Dolomedes fimbriatus,
aproximadament a uns 500 metres de la primera bassa on es va localitzar aquesta
espècie. També vam gaudir d’altres espècies d’aranyes com aquesta de la família
Thomisidae, anomenada comunment com aranya cranc, degut a la llarga mida dels
dos primers parells de potes, que també són més fortes que la resta, i a la
seva capacitat per desplaçar-se lateralment.
Exemplar de Dolomedes fimbriatus.
Exemplar del gènere Thomisidae. © Marc
Montenegro.
Es van poder
observar també diversos macroinvertebrats amb especial abundància de larves de libel·lúlids,
però també d’altres com larves d’efemeròpters. En aquests últims la fase larvària és aquàtica, però un cop
adults la seva vida es molt curta, només d’hores o dies, i d’aquí li prové el
nom, ja que ephemeros, en grec, significa que viu un dia.
Larva del gènere Dytiscus. © Marc Montenegro.
Per finalitzar les jornades, en uns tolls formats per
les roderes dels cotxes, es va trobar també una femella d’anostraci, una
macroinvertebrat que en realitat es
tracta d’un dels crustacis més primitius de la nostra fauna, i viuen en
ambients aquàtics temporals.
Femella d'anostraci. © Marc Montenegro.
Sargantaner gros (Psammodromus algirus) enfilat al cap de la Montse a l'hora de plegar. © Marc Montenegro.
Responsable jornada: Montserrat Fabregat i Marc Montenegro.
