Associació El Blauet
assocgirona@gmail.com

Projecte Aligot Comú


Un altre àmbit d'estudi que es toca són els rapinyaires diurns, més específicament l'aligot comú (Buteo buteo), el rapinyaire més abundant d'Europa.

A continuació es presenta el projecte que s'està duent a terme des del 2010 de captura, marcatge i presa de dades biomètriques i de muda d'aligots.

Estudi de la biometria i patró de muda de l'aligot comú (Buteo buteo) al nord-est de la Península Ibèrica.

Tot i tractar-se de l'ocell rapinyaire més abundant d'Europa encara existeixen moltes mancances d'informació, en el cas que ens ocupa, sobre les poblacions residents a la seva distribució europea mes septentrional .

Distribució de l'aligot comú (Buteo buteo) al Paleàrtic i continent d'Àfrica.

Es tracta d'una espècie amb moltes variacions de plomatge i, aparentment, de patrons de muda, depenent de la zona d'origen de cada individu. Així doncs es va decidir iniciar un estudi de biometria (la qual permet o hauria de permetre sexar els individus ja que  les femelles sempre són lleugerament més grans) i patrons de muda per tal de determinar si els patrons o seqüències que es compleixen a la Península Ibèrica són com els que descriuen autors com D. Forsman o K. Baker.

També s'aprofitarà el marcatge dels individus per, paral·lelament, estudiar el comportament de diverses parelles. Extensió dels territoris, agresivitat, fenologia de cria, etc.

La temporada de mostreig, es cenyeix a l'època de zel i reproducció de les parelles residents, prèviament detectades i controlades. El mètode de captura és un "mètode actiu", emprant un esquer viu (que no pateix cap perjudici), pel que cal disposar de l'agressivitat que tenen al marcar el territori durant l'època de cria a més de descartar possibles hivernants o migrants.

Anelles metal·liques i de PVC utilitzades els darrers anys. 

Els ocells es marquen amb l'anella metàl·lica oficial d'ICONA (ara ARANZADI), una anella de lectura a distància (PVC) de color groc i bandes alars de color groc amb el mateix codi que l'anella de PVC.

De cada ocell es prenen mesures biomètriques tipus envergadura, ala plegada, llargada i amplada del bec, llargada i amplada del tars, etc. També s'extreuen 4 plomes de la zona propera a la cloaca per tal de poder-los sexar mitjançant l'ADN. A més s'omple una fitxa amb la muda i es fan diverses fotos descriptives d'aquesta.

Foto d'ala completa d'un individu adult.

Des de l'inici del projecte fins avui s'han obtingut dades de més de 50 aligots a les comarques del Gironès, la Selva, Garrotxa, Pla de l'Estany i Baix Empordà.

Enguany afegim les bandes alars per poder fer el seguiment de diverses parelles reproductores, ja que després de tres anys de treball de camp  hem obtingut molt poques recuperacions visuals de les anelles de PVC i això impossibilita poder seguir amb precisió els individus marcats.

A més, el sexat mitjançant l'ADN donarà fermesa a les dades de biometria que s'obtinguin mesurant els individus. Fins avui, el sexat es duia a terme segons el tamany de cada individu respecte a la parella (en el cas de capturar els dos) i/o la presència de placa incubatriu pronunciada (en el cas de les femelles).


Responsables:  Alba Casals i Carles Tobella.

Projecte de:




S'ha produït un error en aquest gadget