Associació El Blauet
assocgirona@gmail.com

dimecres, 16 de maig de 2018

Anellament en migració prenupcial al Mas de Rabassers (22-24/04/2018)

Aprofitant uns dies lliures i la bonança climàtica, des de l’associació vam decidir fer un anellament durant el període de migració prenupcial al Cap de Creus, un dels punts més baixos de la gran barrera que representen els Pirineus durant la migració dels ocells terrestres.

Per culpa de l’èxit de la passada tardor en aquesta estació, vam decidir també realitzar aquest anellament durant la migració prenupcial i aprofitar el màxim de dies que ens fos possible. És per això que vam decidir pujar diumenge a mitja tarda, muntar el màxim de xarxes de l’estació i ja fer els primers ocells aquell vespre. L’endemà vam muntar alguna xarxa que va quedar pendent i vam col·locar una nova xarxa de 3 metres prop de l’embassament, en una petita zona de canyissar. Vam concloure l’anellament fins dimarts al vespre, on acabàvem de desmuntar quan el sol començava a caure per sota l’horitzó.

Mascle de cotxa cuaroja. Guillem Arrufat ©

La primera tarda d’anellament, es van capturar 9 ocells, on podem destacar 3 rossinyols (Luscinia megarhynchos) (un control) i dos mascles de cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus).
El segon dia (dia de Sant Jordi) va ser força més interessant, on el nombre de captures no va ser exagerat, però es va capturar un nombre d’espècies molt elevat. Aquest cop també vam parar 4 ballestes, per intentar agafar algun ocell diferent. Es van fer 67 captures de 19 espècies. Com a destacables 3 mascles de bitxacs rogencs (Saxicola rubetra) i una tórtora vulgar (Streptotelia turtur). Remarcar el paper de les ballestes, en les que vam poder capturar una cogullada fosca i un còlit gris. El dia es va anar desenvolupant amb calma agafant força nombre de migrants i pocs nidificants, com algun rossinyol i algun tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) amb anelles antigues.

Retrat de la cogullada fosca. Guillem Arrufat ©

Tortora. Guillem Arrufat ©

Retrat del còlit gris. Guillem Arrufat ©

Bitxac rogenc. Guillem Arrufat ©

El últim dia, va baixar el nombre de captures (38) i d’espècies (14), tot i que algunes espècies eren noves per la llista de totals. També es van fer menys captures perquè ens vam veure en la necessitat de tancar una estona les xarxes al migdia, tant pels ocells, per la calor que feia, com per nosaltres mateixos i agafar una mica d’aire. Com a espècies interessants vam poder capturar una tallareta vulgar (Sylvia comunis) i un tallarol emmascarat (Sylvia hortensis), així com una altra sorpresa a les ballestes: un trobat (Anthus campestris).


Tallarol emmascarat. Guillem Arrufat ©

Trobat. Guillem Arrufat ©

Passem un parell de taules amb les recaptures més interessants i els totals de captures:

Controls:


Totals:


Finalment, com hem comentat, vam plegar al capvespre i cap a casa. Ara, deixarem tranquils els ocells de la vall de Rabassers fins a la tardor, que esperem poder fer alguna sessió en la migració post-nupcial.

Responsables: Hubert Mas i Guillem Arrufat.

dijous, 26 d’abril de 2018

Què hi ha rere les vaques de les Deveses de Salt?


Com alguns vilatans i altres usuaris de les meravelloses Deveses de Salt ja us haureu fixat, els darrers mesos (de fet els darrers 5 anys), la zona més a l’oest d’aquest espai natural peri-urbà que inclou el Pas d’en Prats, els Tres Pins i la zona de la Bassa de les Sorreres, ha patit certs canvis que l’estan duent a una creixent degradació ambiental! El darrer dels quals és la presència d’aquestes vaques que, d’entrada poden fer molta gràcia, però s’han excedit en el temps d’estada a les Deveses i sobretot en l’ocupació d’espais! Espais que  són patrimoni natural de tots i que perillen de desaparèixer per la pastura i sobrecàrrega de les vaques....


Des de l’associació El Blauet i juntament amb el Consorci del Ter i altres organitzacions i particulars preocupats, portem MESOS, primer perseguint i després esperant respostes i actuacions per part de l’Ajuntament de Salt, referent a les denúncies i inquietuds que anem a explicar-vos:

Un projecte d’aquest caire: incloure pastures de bestiar en espais de conreu i explotacions silvícoles, en un ambient tan amè i en el fons, tan humanitzat com són les hortes i deveses de Salt, podia funcionar perfectament: avaluant els espais òptims per a la pastura i els espais que cal respectar, avaluant també la capacitat de càrrega dels espais i limitant així el nombre de caps de bestiar. En definitiva mantenir un equilibri amb l’entorn natural ja existent i propiciant nous hàbitats i la presència de noves espècies a les Deveses.

El gran problema esdevé quan, per poder establir aquestes vaques és comença a degradar i fracturar, intencionada i deliberadament, espais i elements d’interès natural i ecològic: com els marges no cultivables amb arços i pomeres de més de 30 anys on nidificaven espècies de papallones rares a Catalunya, zones de brolla i matollar mediterrani amb espècies de crasses i orquídies protegides, la perifèria de la bassa de les Sorreres que és l’únic lloc pràcticament de la comarca on cria el gripau d’esperons, en declivi i protegit a tota la seva distribució i a nivell Europeu; o per acabar-ho d’arrodonir, instal·lant malla cinegètica al revés, situant el forat gran i que permet el lliure pas de la fauna salvatge a dalt, dificultant així el pas d’espècies com el teixó, de presència comprovada dins d’aquest territori. Per posar alguns exemples.

A més, es tracta d’un espai amb gran diversitat d’espècies d’ocells nidificants, hivernants i també esdevé un lloc clau pels migradors, per la influència del riu Ter i la xarxa de basses i recs, així com la diversitat d’hàbitats en un territori petit. De fet, des de fa més de 20 anys que a la zona de les Sorreres hi havia situada una estació d’anellament del Projecte Sylvia de l’Institut Català d’Ornitologia. Una de les primeres estacions de Catalunya pel que fa a diversitat d’espècies i nombre de captures, és a dir, de gran interès. Enguany ja no s’ha pogut seguir amb l’anellament, interrompent així un estudi científic de llarga durada i gran interès ecològic.

A nivell botànic també és una zona molt interessant per la seva peculiaritat: combina brolla mediterrània, amb prats secs i bosc de ribera, a més s’hi troba (o trobava....) una important població d’orquídies. Gran part d’aquestes espècies esmentades són incompatibles amb la compactació del terreny que provoca la pastura d’un nombre tant elevat de vaques, trencant l’equilibri des de baix per als insectes, ocells, mamífers i tots els grups de flora i fauna.

Portem anys procurant entendre’ns i arribar a acords amb el propietari de l’espai, que de cares, sempre s’ha mostrat voluntariós a ser integrador i permetre mantenir l’activitat científica, preservar els espais i s’ha definit a si mateix com un defensor i amic de les Deveses. RES MÉS LLUNY de la realitat!

A mesura que s’han anat veient els actes, per sobre de les paraules, han sorgit les alarmes, una rere l’altre fins arribar al dia d’avui. Alarma rere alarma, denúncia rere denúncia a la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Salt, que d’entrada també es mostrava preocupada i alarmada pels esdeveniments que han anat degradant el patrimoni natural de tots, comprometent-se a posar-hi fre i buscar solucions. Altre volta, RES MÉS LLUNY! De la tala i arranjament dels marges de les papallones hem passat a la pastura de vaques DINS d’espais naturals i no en conreables o silvícoles, de manera permanent i continuada (de gener-febrer hem passat a gairebé 5 mesos que hi porten), amb menjadores formigonades i un llarg etc. Tot això amb una aparent misteriosa llicència de l’Ajuntament.

Demanem, desesperada i contundentment, que l’Ajuntament de Salt prengui cartes en l’assumpte de manera immediata i resolutiva, abans que sigui realment tard i perdem tots aquest patrimoni tan interessant.

Preguem que en feu difusió, és fàcil no veure-hi més enllà de les vaques si ningú t’ho explica, però... i les orquídies, les papallones, el siboc, el teixó i el gripau d’esperons, qui els veu?


dilluns, 19 de febrer de 2018

Tercera i última sessió Sylvia d'hivern a l'Illa de Ter (17.02.2018)


Aquesta sessió ha anat una mica millor que l’anterior amb 50 ocells + 5 recaptures de 16 espècies diferents.


Dia ben núvol amb boira ploranera a primera hora, poc fred i la temperatura que s’ha mogut entre els 11-13 graus. El riu segueix baixant amb poca aigua i és fàcil creuar a l’Illa.

Les espècies més capturades:  el pit-roig (15) i el mosquiter comú (7).

A la feina!. Hubert Mas ©

Cal destacar un control de mosquiter comú anellat a la zona el desembre  del 2013 com a un 4, això vol dir que és nascut del 2012 o abans i que com a mínim té 5 anys i mig (el que és bastant per a un mosquiter).

Cotxa fumada. Hubert Mas ©

A part del personal habitual d’anelladors i auxiliars, hem rebut la visita d’un grup d’unes 20 persones guiades per en Ponç Feliu participants en una de les sortides que organitza la Caseta de la Devesa, “Avui Anem a ....” i que en aquesta ocasió tractava de l’anellament d’ocells.  Hem donat les explicacions corresponents i  entre els participants hi havia diversa mainada que s’han mostrat contents de poder veure els ocells de ben a prop. De tots els ocells l’estrella ha estat sense dubte el blauet.

Foto de grup dels participants. Eduard Rando ©

Anelladors:  Hubert Mas i Guillem Arrufat.
Participants en la jornada:  Pau Estanyol, Eduard Rando, Neus Paredes.

Gràcies a tothom!  La propera Sessió ja serà dins el Sylvia d’estiu que començarà el maig, ja us anirem informant.

diumenge, 18 de febrer de 2018

Jornada a les menjadores de Can Salvatella (28.01.2018)

Es van muntar només 3 xarxes al voltant de les menjadores, 2 de 12 metres i 1 d e 6 metres (un total de 30 m líneals) de matinada.

Dia clar i amb poca fred.

Es van capturar una quantitat important d’ocells, sobretot fringíl·lids i vam tenir molta feina a treure els ocells de les xarxes i a processar els ocells.

Les xarxes ben plenes a la primera volta!. Eduard Rando ©

Es van fer 3 voltes amb  132 ocells a la primera volta, 120 a la segona i 23 a la darrera volta.

A destacar els 230 lluers (Carduelis spinus) el màxim capturat mai a la zona en un dia (la major dada prèvia era d’uns 150 ex en un dia l’any 2010)

El protagonista de la jornada, el lluer. Hubert Mas ©
Hem trobat interessant fer alguna gràfica amb la proporció d’edat i sexes dels lluers.

Figura. Proporció d'edats i sexes dels lluers capturats.

També podem destacar dos durbecs , un mascle i una femella.

Els durbecs, mascle esquerra, femella dreta. Fotos: Hubert Mas ©

Es curiós la quantitat  de mallerengues blaves capturades, el doble que de carboneres quan habitualment a la menjadora la proporció és a la inversa.

Un control de mallerenga carbonera anellada a la zona fa 5 anys a l’oct 2013 com a un 3 és a dir nascuda aquell any i que per tant té gairebé 5 anys

També podríem destacar que no es va capturar cap verdum ni pinsà ni gafarró tot i que són freqüents a la zona, així com tampoc vam tenir sort amb els pica-soques o el picot garser gros que també solen visitar la menjadora.

Els números:


Participants:

Anelladors: Hubert Mas, Carles Pibernat, Guillem Arrufat, Ferran Broto.

Auxiliars en formació: Pau Estanyol, Marçal Pla.

Altres participants: Eduard Rando.

diumenge, 21 de gener de 2018

Segona sessió Sylvia a Illa de Ter (21.01.2018)

El dissabte 20 de gener de 2018 es va realitzar la segona sessió del Sylvia a l’Illa. 


Ha estat una mica fluixa, amb pocs ocells 40 + 2 recaptures  i menys espècies (11) respecte a la 1ª sessió (19). Segueixen sense caure fringíl·lids.

Dia variable amb núvols intermitents i poc fred, dels 6  de mínima fins a 12 graus al migdia. El riu segueix baixant amb poca aigua.

Com gairebé sempre la primera volta la més profitosa amb 15 ocells.

Les espècies més capturades:  pit-roig (7), tallarol de casquet (7), mosquiter comú (6) i merla (6).

El tord ala-roig. Hubert Mas ©

Detall de l'ala del tord. Hubert Mas ©

Com a destacable un tord ala-roig (Turdus iliacus), espècie hivernant en baix nombre a la zona i poc capturada a l'estació (14 exemplars en 20 anys).

A les fotos el podeu comparar amb un tord comú i saber perquè li diuen “ala-roig”.

El tord comú. Hubert Mas ©


També com a curiositat una merla amb algunes plomes cobertores secundàries blanques (bilaterals).

La merla amb plomes blanques. Hubert Mas ©

Anellador:  Hubert Mas
Altres participants en la jornada:  Pau Estanyol, Elvira Vila, Gerard Dalmau, Elisabeth Tetas.

Gràcies a tothom per a participar, ens veiem a la propera Jornada al febrer.

dilluns, 15 de gener de 2018

Primera jornada Sylvia d'hivern a les Deveses de Salt (22.12.2017)

El divendres 22 de desembre de 2017 es va realitzar la primera jornada del projecte Sylvia a les Deveses de Salt.


Les xarxes es van deixar muntades el vespre anterior, però es van deixar plegades per perill de glaçada. Es van obrir a primera hora fins la 13:30 quan es va realitzar l'última batuda.

Diferències entre merles de diferents sexes. Alba Casals ©

La jornada es va desenvolupar molt plàcidament degut al baix nombre de captures, però ens va permetre analitzar la gran diversitat del lloc, ja que, aproximadament trobavem a les xarxes 1 espècie diferent cada 2 captures. En total es van capturar 23 ocells de 11 espècies diferents.

L'Afra amb l'aligot comú. Alba Casals ©

Tot i el baix nombre de captures, vam tenir captures d'especies menys habituals en l'estació. Aquestes van ser un aligot comú (Buteo buteo), un picot verd (Picus viridis) i per tancar aquest fantàstic trio, un picot garser petit (Dendrocopos minor).

Picot garser petit. Guillem Arrufat ©

També es van poder capturar ocells més típics de l'hivern, com el pardal de bardissa (Prunella modularis) o alguns presents tot l'any però més abundants en aquesta estació de l'any com el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla).

Finalment, felicitar als dos nous anelladors de categoria expert. Enhorabona Ricard i Guillem!

Celebrant l'aprovat. Alba Casals ©

Us esperem a la propera.

Responsables: Alba Casals, Ricard Poch, Guillem Arrufat.
Participants: Afra Boix.

dilluns, 18 de desembre de 2017

Primera jornada Sylvia d'hivern a l'Illa de Ter (17.12.2017)

El diumenge 17 de desembre vam realitzar la primera sessió d'hivern del sylvia de l'illa de Ter.


La jornada ha estat  normal quant a nombre d’ocells amb 54 + 1 recaptura però  força variats amb 19 espècies tot i que hi trobem a faltar fringíl·lids com caderneres, verdums, gafarrons o pinsans.

Bastanta fred a primera hora, a – 1 ºC, dia assolellat però fred amb una màxima de 10 graus a migdia i amb el riu que porta poca aigua podent creuar sense problemes. 

Muda i iridiscències de la garsa. Júlia Ferrer ©

Moltes captures a la primera volta (17) i a l'última (19) i poques entremig (18 en 4 voltes) suposem que per la fred.

Diferències entre femella (esquerra) i mascle de mallerenga blava. Hubert Mas ©

Les espècies més capturades:  mosquiter comú (7), cargolet (6) i rossinyol bord (6). Com a destacable 2 controls amb anelles ICONA, un cargolet anellat el juny del 2012 com un 5, és a dir, nascut el 2011 i que ara té més de 6 anys i una mallerenga carbonera  anellada l’octubre del 2012  com a un 3 , és a dir, nascuda aquell any i que ara té 5 anys.

La xivitona. Hubert Mas ©

També podem destacar la captura d’una xivitona, un control anellat 2 anys abans a la zona i un control de mosquiter comú també anellat a la zona fa 3 hiverns el desembre del 2014.

Diversos participants fotografiant i disfrutant del gaig. Hubert Mas ©

Com a curiositat una guineu a dins de l’Illa!

Anelladors:  Hubert Mas, Guillem Arrufat, Carles Pibernat.

Altres participants en la jornada:  Eduard Rando, Elena Rivas, Júlia Ferrer, Anna Fàbrega, Afra Boix, Raquel Sánchez, Sophie Magro.


Gràcies a tothom per a participar, ens veiem a la propera Jornada al gener.
S'ha produït un error en aquest gadget