Associació El Blauet
assocgirona@gmail.com

Les Ribes del Ter a Girona (Sylvia i menjadores)


Les Ribes del Ter estan formades per un bosc de ribera prou interessant i continu al llarg del riu Ter al seu pas per la ciutat de Girona. Aquest és un dels hàbitats més productius a nivell de Catalunya, el que fa que la seva població ornítica sigui prou elevada tant pel que fa a ocells residents, com aquells que només hi estan una part de l’any:  a l’estiu (estivals) com les orenetes, a l’hivern (hivernants) com els lluers i pinsans o bé migrants com la boscarla de canyar.  


Durant les migracions els ocells viatgen a la tardor cap el Sud des del seu lloc de cria al nord d’Europa (migració postnupcial) al d’hivernada al Sud d’Europa i/o Nord d’Africa (migrants presaharians) o més lluny, al Centre i sud d’Àfrica (migrants transsaharians). A la primavera següent tornen a fer el viatge en sentit Nord (migració prenupcial). Es en aquests trajectes d’anada i tornada quan necessiten reposar i carregar-se d’energia per a continuar el viatge i cerquen zones riques en aliment com són els boscos de ribera.


Mapa de l'Illa.

L’Illa del Ter es  troba situada al tram mitjà del riu Ter al seu pas per la ciutat de Girona, entre els barris de Pedret i de Sant Ponç.  Està declarada “ Refugi de fauna salvatge “ el 23 de juliol del 2003, ordre MAB/361/2003, pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb una superfície aproximada de 8,7 ha. Publicat al DOGC num. 3960 de 3/9/2003.
L’hàbitat d’aquest espai està constituït majoritàriament per bosc de ribera amb dominància del pollancre  (Populus nigra), el vern (Alnus glutinosa) i en zones menys madures el salze (Salix alba). La part interior de l’illa estar format per un fenassar amb arbres dispersos. També s’hi troben zones no forestades amb vegetació hidròfila (creixenars) i helòfila amb clapes de balca (Typha latifolia) i codolars al mig del riu formats per les diferents riuades.


Perifèria de l'Illa de Ter.

Hi creixen diverses espècies d'orquídies i lliris de neu i també s'hi poden trobar animals com la geneta, la guineu, el porc senglar i també s’hi ha observat la llúdriga.


Lliri de neu (Galanthus nivalis)

L'accés a l'Illa està restringit al públic i aquesta constitueix una estació d'anellament que funciona des de 1995 i que segueix la metodologia emmarcada dins el projecte Sylvia de l'Institut Català d'ornitologia.

Interior de l'Illa de Ter.

Els responsables d'aquesta estació són en Carles Pibernat i l'Hubert Mas (el president i el secretari de l'assocaició), que hi treballen sense cap ànim de lucre, i amb l'ajuda de diversos voluntaris o aprenents.


Responsables durant una jornada.

Gràcies a l’anellament, s'hi ha anellat més de 100 espècies diferents d'ocells, moltes d'elles de caràcter migrador, la qual cosa posa de manifest la importància de l'espai per a moltes espècies.

Cotxa blava (Luscinia svecica)

Entre els ocells anellats hi trobem un gran nombre de passeriformes ("ocells petits"), que de fet són la gran majoria, però també algun limícol com la xivitona (Actitis hypoleucos) o el becadell comú (Gallinago gallinago) o rapinyaires com el xot (Otus scops) o l'esparver (Accipiter nisus.)

 Becadell (Gallinago gallinago)


Xivitona (Actitis hypoleucos)

Esparver (Accipiter nisus)

Més al nord i seguint amb el curs del riu es troba el Bosc de Can Salvatella, un bosc on predominen pollancres i plàtans d'origen silvicola que no es van arribar a explotar, amb diverses espècies de ribera com ara l'om (Ulmus minor), el vern (Alnus glutinosa) o fins i tot balques (Typha sp.) i algun lliri de neu (Galanthus nivalis), a part, malhauradament, d'algunes espècies invasores. Ocells com els picots o raspinells aprofiten la fusta tova i els oriols les copes dels arbres, durant l'hivern també s'hi troba un gran nombre de fringílids i mallarengues.

Oriol (Oriolus oriolus)

Família d'oriols joves. 


Picot garser petit (Dendrocopos minor)

Al Bosc de Can Salvatella també s'hi realitza anellament científic d'ocells, aprofitant les menjadores per fringílids (lluers, gafarrons, pinsans, etc.) i mallarengues que s'hi instal·len hivern rere hivern.

Menjadores de Can Salvatella.

Lluer (Carduelis spinus)


Altres zones pertanyents a les Ribes del Ter a Girona són la zona del Pont de la Barca, Fontajau i les Deveses d’en Bru on també s’hi fan més esporàdicament jornades d’anellament en funció de l’època de l’any i l’interès, per exemple, als dormidors d’orenetes o de repicatalons.


Responsables: Carles Pibernat i Hubert Mas.


S'ha produït un error en aquest gadget